Fotografia matemàtica

Títol: Tot problema té solució Autor: Santiago Botero Categoria: 2n cicle ESO Any: 2014 (accèssit) Centre: Institut Baix Montseny (Sant Celoni)

Tot problema té solució?

Agafeu una fotografia qualsevol d’un dels vostres àlbums familiars mireu-la amb atenció. Esteu davant d’una fotografia matemàtica?

Definir què és una fotografia matemàtica pot semblar una tasca senzilla però no ho és en absolut. D’una banda podríem tenir una visió, diguem “pitagòrica” del món en què “tot és nombre”. En la vostra fotografia familiar pot veure perfectament representat el nombre 2 a través del recompte d’individus, posem per cas la seva tia i la seva sogra. Segons aquesta visió pitagòrica qualsevol fotografia és matemàtica i la seva definició no té sentit.

Per contra podem tenir una visió més purista o “platònica” del nostre entorn i pensar que les matemàtiques pertanyen al món de les idees i, per tant, no podem tenir una representació perfecta dels seus conceptes. Pensem en la idea de punt, de recta o de circumferència des de la seva més estricta concepció euclidiana. Proveu de fotografiar estrictament aquests conceptes. Ho creieu possible? Podem fotografiar el món de les idees?
Entre ambdues definicions extremes (no existeix la fotografia matemàtica i totes les fotografies són matemàtiques) podem establir múltiples definicions intermèdies, totes elles vàlides, respectables i coherents.

Títol: L’el·lipse humana Autor: Albert Espinosa, Ghizlane Labtimi; Laia Bruguera Categoria: Batxillerat i ESPO (accèssit) Any: 2007 Centre: IES Giola (Llinars)

L’el·lipse humana

Títol: EL garbell dels nombres primers Autor: Marta Melcón Romero Categoria: 1r Cicle ESO Any: 2013 (1r premi) Centre: IES Joan Boscà de Barcelona

El garbell dels nombres primers

Per al nostre col·lectiu, els que vetllem per a l’aprenentatge de les matemàtiques, una fotografia matemàtica només es pot concebre com una eina didàctica que faciliti un aprenentatge sistèmic de les matemàtiques, unes matemàtiques integrades en el nostre entorn, generadores de bellesa, font de creativitat i útils per tenir una visió crítica de la societat que ens envolta. La fotografia matemàtica ha de ser una eina poderosa que ajudi a perdre aquella visió hermètica d’unes matemàtiques poc útils, ha de ser una font de contextos amb els quals desenvolupar unes matemàtiques properes a les persones.
Aquesta contundent definició ens dóna una idea molt clara de quines han de ser les característiques que podem exigir a una fotografia per a considerar-la “matemàtica”. Hi ha d’haver una intencionalitat a l’hora de fer-la, aquesta intencionalitat ha de quedar reflectida en un títol (imprescindible) que determini clarament quin concepte matemàtic pretenem captar. Ha de ser útil des d’un punt de vista didàctic, hem de valorar la creativitat i la visió de la matemàtica com a font de bellesa.
Una de les característiques més destacables de la fotografia matemàtica, i que no hem d’obviar, és la seva pluralitat. La senzillesa en la seva execució permet que qualsevol tipus d’estudiant pugui sentir-se còmode treballant matemàtiques a l’aula i pot valorar els conceptes matemàtics com propers i assequibles. Disposem d’una eina que permet trencar amb aquesta visió inabastable que massa vegades tenen les matemàtiques. La nostra tasca, com a docents serà la de saber treure tot el profit didàctic a aquest recurs dins el context tecnològic en què vivim.